Com molts altres invents, el carretó elevador va néixer per necessitat. El 1917, el fabricant d'eixos Clark Corporation va construir un camió anomenat tractor per transportar materials per la fàbrica. Quan la gent visita la fàbrica i veu els tractors a la feina, fan comandes a Clark per construir tractors per a la seva empresa. Uns anys més tard, es van afegir els primers ascensors hidràulics a alguns camions per donar-los capacitats d'elevació. El 1923, Yale es va convertir en la primera empresa que va utilitzar forquilles per aixecar càrrega del terra, així com pals superiors que podien estendre's més enllà de l'alçada del camió. Es creu que el camió Yale és el primer carretó elevador [font: MHEDA Journal].
Diversos desenvolupaments van ajudar els carretons elevadors a augmentar la producció, inclosa la introducció de palets estandarditzats a la dècada de 1930 i la Segona Guerra Mundial. Ambdós desenvolupaments han augmentat la producció de carretons elevadors i han permès als distribuïdors manejar càrregues pesades de manera eficient. A mesura que l'ús de carretons elevadors ha augmentat, també ha augmentat el seu temps d'ús. Poc després que els carretons elevadors es van fer populars, es van dissenyar amb bateries recarregables de 8-hores.
A la dècada de 1950, els magatzems s'estaven ampliant més que no pas fora, de manera que els carretons elevadors es van dissenyar per aixecar càrregues de fins a 50 peus (15,2 metres), que és més alt que mai. A mesura que augmentava l'alçada de càrrega, el carretó elevador tenia certes mesures de seguretat durant aquest període, com ara una gàbia per al conductor per evitar que caiguessin materials i un respatller per ajudar a mantenir la càrrega al seu lloc mentre aixecava la càrrega. A la dècada de 1980 es van introduir més mesures de seguretat, incloses les restriccions de seguretat de l'operador i el desenvolupament de la tecnologia d'equilibri de carretons elevadors.
